Vista del pont que creua el riu LLobregat per l'interior dels jardins Artigas

Aquest jardí, dissenyat per l’arquitecte i geni Antoni Gaudí, és un lloc preciós i la història que té al darrere també és digne d’escoltar. És una visita curiosa: tot té un sentit, hi trobem fonts originals, cascades, escales -una d'aquestes s’enfila per un pont que travessa el riu per arribar fins a un mirador-, pèrgoles, glorietes, una gruta, etc. I tot això rodejat d’una frondosa vegetació; un petit paradís en un lloc molt humit. L’única dissort fou que el temps no va acompanyar, plovia a estones i feia fred. 

Un cop acabada la visita, tornarem a fer el viatge amb el trenet turístic per tornar cap a l’autocar. Tot seguit, anàrem en direcció cap a Castellar de N'Hug; pel camí vam poder contemplar un panorama d'hivern amb els cims de les muntanyes nevats, i en alguns indrets, amb restes de neu  fins a les vores de la carretera. Després d'un llarg  recorregut ple de corbes, vam arribar a l'aparcament situat molt a prop de les impressionants Fonts del Llobregat; aquí es troba el naixement d'un dels rius més importants de Catalunya. El dia continuava amb pluja a estones i fred, però això no ens va privar de gaudir d’una passejada per arribar fins al lloc a  on neix exactament l’esmentat riu. El camí està empedrat, protegit amb baranes de fusta i escales; també  hi ha bancs per seure una estona i plafons informatius sobre la vegetació i la fauna de l’indret. És espectacular sentir el so de l'aigua de les grans cascades i veure el lloc precís on brolla l'aigua que surt de dins la muntanya. Un espectacle molt recomanable i si pot ser en un dia assolellat, molt millor.

Vam dinar al restaurant que es troba allà mateix. El menú fou unes amanides i embotits, graellada de carn acompanyada de mongetes seques, patates fregides i escalivada, postres, cafè i una copa de cava per fer el brindis. Mentre dinàvem  van caure uns forts ruixats, que feren que després de l’àpat no poguéssim passejar pel petit poble de Castellar de N'Hug. El xofer, però, ens hi va acompanyar amb l'autocar i tinguérem una idea de com n’és de bonic aquest poble tot de pedra. També ens va ensenyar la tradicional fleca a on fan uns croissants molt grans i molt populars d’aquest lloc. Degut a la pluja vam haver de tornar cap a casa, perquè ja no ens va permetre fer res més.

Així acaba un any més l'excursió de “Les Nenes”, que malauradament aquesta vegada va estar passada per aigua i feia fred. Però així i tot, vam gaudir d'un impressionant recorregut per la natura. Ara només queda esperar que arribi de nou la primavera i veure quin lloc serà l’escollit aquesta vegada per a la propera excursió.

Sant Feliu de Guíxols, 14 d'abril de 2018