La llet en pols, la mantega i el formatge

Publicat el dia 25 maig de 2016

A Llorà, en temps de la postguerra, com a tots els pobles, hi havia gent que passava gana. Però un bon dia va arribar la llet amb pols, la mantega i el formatge dels americans. Recordo que els diumenges, sortint de missa i durant una llarga temporada, les famílies més pobres passaven per la rectoria i el capellà els hi donava una ració d’aquest preuat aliment. I dic preuat perquè no vaig saber mai a canvi de què ens enviaven tota aquesta prodigiosa alimentació.

Un bon dia va arribar la llet amb pols, la mantega i el formatge dels americans

A l’escola també disposàvem de tal aliment. Cada setmana, una estoneta abans de sortir al pati, un parell de nenes de les més grans tenien el deure d’agafar una olla, anar a la casa veïna de Can Japic, omplir-la d’aigua i encendre un fogonet de petroli que teníem per l’ocasió. Escalfaven l’aigua i quan estava a punt de bullir hi tiraven la mesura de la llet en pols (que venia amb uns bidons no gaire grans) i havien de remenar-la amb un batedor perquè sempre feia molts grumolls.

A l’hora del pati, abans de sortir, cada nen havia portat de casa seva un vas que li omplien amb aquesta llet, i també obrien el pot de mantega i podies untar-te al pa. Em sembla recordar que era a la tarda per berenar que donaven un tall de formatge de bola que també venia amb estoig de llauna. Acabada la repartició de la llet, les dues nenes havien d’acabar la feina: a l’escola no teníem aigua, així que agafaven l’olla i anaven a rentar- la al torrent que passava molt a prop. Jo tots aquests làctics els vaig provar el primer dia i no vaig repetir mai més.

Maria Viñolas