Quaresma, Diumenge de Rams i el salpàs

Publicat el dia 25 maig de 2016

Abans de la Quaresma teníem el carnaval i el dijous gras, però no recordo que féssim res especial. En tot cas la tarda del dijous solien passar uns nois jovenets que portaven cada un el seu bastó. Preguntaven si volíem que cantessin i ballessin la cançó “Carnestoltes quinze voltes....”. La padrina sempre deia que si, i quan havien cantat i ballat amb els seus bastons, els hi donava algunes monedes i marxaven tan contents.

Durant la Quaresma cada divendres havíem de fer abstinència i no podíem menjar res de carn.

Començava la Quaresma amb el dimecres de Cendra; aquest dia tocava matinar, abrigar-se bé i anar a missa. El capellà esperava els feligresos a fora la porta de l’església, amb una petita galleda plena de cendra. En passar al seu davant, agafava amb els dits una mica de la cendra i ens la posava a sobre els cabells mentre deia: “polvo eres, polvo reverteris”. I cap a dintre i així fins que havia arribat tothom. Després d’oir la missa venia el millor del matí: anar a esmorzar amb la tia Marina. Ja ens tenia el deliciós menjar a punt i una fogata perquè poguéssim escalfar-nos bé. Finalment anàvem cap a l’escola. Durant la Quaresma cada divendres havíem de fer abstinència i no podíem menjar res de carn. I així ho fèiem, els fideus amb bacallà esmicolat i alguna pansa solien ésser els protagonistes. I que bons que eren!

El diumenge de Rams era un altre dia important de celebració a l’església. El dia abans recordo com el padrí preparava amb molta cura un bon feix de llorer i un de romaní i els lligava junts per, l’endemà, portar-los a l’església a beneir. Així ho feien també la majoria de les cases. L’olor que desprenien tantes branques juntes feia que fos una missa molt especial. El capellà decorava l’altar amb un parell de palmes molt grans, que en acabar la missa repartia les fulles entre els feligresos. Amb aquestes fulles solíem fer creus i penjar-les a les portes d’entrada de les cases per espantar els mals esperits.

A casa nostra, la padrina i una servidora érem les encarregades de fer les creus i penjar-les, era molt divertit. El llorer i el romaní el guardàvem a sobre les bótes de vi i el dia que es posava mal temps i tempesta, la padrina agafava un ram de cada, ho mullava bé i ho posava al foc (que en estar tot moll feia molt de fum). Ho feia així per evitar que caigués una pedregada, però no sempre ho aconseguia. Acabada la missa arribava l’esperada hora d’anar a buscar el tortell. El destí: Can Puig. A la sortida de missa la tia Lola, la meva cosina Dolors i no recordo si venien més cosins, fèiem el camí junts. En arribar a la casa ja hi era el meu padrí Pepet, i li deia: “esteu bo padrí!”, ell em mirava amb cara riellera i em donava el tortell. Amb l’obsequi a les mans marxava ben contenta cap al molí, ja que un cop l’any teníem unes postres boníssimes i ben especials.

L’endemà del dia del Ram el capellà, acompanyat de l’escolà, passava per les cases a donar el salpàs. Recordo com aquest dia la padrina preparava un plat fondo, l’emplenava de sal, posava una candela al mig i a part una ampolla d’aigua. Quan arribaven el capellà, ja vestit per l’ocasió, i l’escolà, amb un cistell força gran, pujaven a la cuina i allà encenien la candela i beneïen els ingredients. Tot seguit, amb una cullera, feia una pasta de la sal amb l’aigua i llavors sortia amb el plat a fora i en tirava unes cullerades a la façana al costat de la porta, a les portes de les corts i a dintre de casa, sobretot a la porta d’entrada al molí. Tot això ho feien per evitar pestes i malalties. Acabat el ritual era costum pagar-los la feina amb ous, em sembla recordar que la padrina solia donar-los mitja dotzena. El pobre escolà anava carregat com un burro amb el cistell d’ous.

Maria Viñolas