Les estances del molí

Publicat el dia 04 maig de 2016

Des de la cuina, pujant un parell d’escalons, entràvem al celler. Dues bótes no molt grans pel vi, un botet petit amb anís per l’avi Ramon fer el toc i la tina per aixafar els raïms. Sota la finestra, un cossi estret i alt gairebé sempre amb olives ven adobades; seguint la paret hi havia un llit de matrimoni en el qual dormien els meus germans. Al costat del llit, un armari fet d’obra que era el rebost, allà s’hi guardaven els pernils, llonganisses, botifarres i tot el derivat del porc, també les olles de la mel. En un racó hi podíem trobar les ampolles de codonyat, una espècie de licor que era per quan tenies mal de panxa, era boníssim i el feien amb codonys. Tampoc hi faltava l’esperit de saüc, que encara recordo quan l’àvia Teresa anava a collir amb un gran cistell les flors blanques i oloroses d’aquesta planta pels voltants de casa. Un cop collides, el procés de destil·lació era molt lent: l’àvia agafava una olla de terrissa, la posava el fogó amb poc foc, a la meitat de l’olla hi col·locava un reixat espès i a sobre d’aquest les flors i tot seguit un maridet (un braser de terrissa) amb caliu a dintre. L’escalfor feia suar les flors, deixant anar unes gotes que anaven a parar al fons de l’olla, que per cert feien molta pudor. Aquest esperit de saüquer era per curar moltes malalties i el gust era horrorós.

En un d’aquests baguls l’àvia hi guardava pomes que eren com un tresor.

Sortint del celler, una escala de fusta molt vella i gastada pujava fins al pis de dalt. A mà esquerra de l’escala hi havia el graner, que feia d’habitació dels meus pares. Aquesta estança era sense porta, sols hi havia una barana, també de fusta, per protegir de caure a l’escala i una petita finestra. Aquí dormien sense cap intimitat els meus pares. A més del llit, hi havia dues tauletes, un armari i a prop de la finestra una màquina de cosir. Separat per unes cortines hi havia el graner; s’hi guardaven els alls, cebes, patates, cigrons, mongetes i tot allò que es recollia del camp. A mà dreta hi havia l’habitació dels meus avis Ramon i Teresa, amb un llit de matrimoni pintat de negre i un bagul a cada costat. En un d’aquests baguls l’àvia hi guardava pomes que eren com un tresor. També hi havia la finestra amb porticons i uns testos amb flors. Als peus del llit hi havia un armari de fusta, també pintat de negre, amb lleixes i calaixos. Era l’única habitació que no tenia cap altra funció que no fos dormir.

A l’altre costat de la pastera, es pujaven dos escalons i hi havia una porta que donava a una habitació; aquí hi feia vida la tia Carme, la germana petita del meu pare, que era soltera i feia de modista i ensenyava a les noies del poble a cosir. A part de la màquina de cosir, hi havia unes cadires baixes de balca on s’asseien les noies, el penjador clavat a la paret per penjar-hi els vestits, un maniquí, la màquina de folrar botons i altres estris de treball. També adossat a la paret principal hi havia un llit de matrimoni en el qual dormíem la tia i jo, un armari que a la porta tenia un gran mirall, la seva bicicleta i el rellotge de paret que no deixava mai de tocar els quarts i les hores. També hi havia un recipient on es guardava l’oli, un armari per guardar llençols, estovalles i altres estris de la casa. El sostre era de fusta i les parets estaven pintades de color blau cel i amb la mateixa brotxa havien fet, amb pintures barrejades d’altres colors, uns tocs que semblaven flors; quedava prou bé. També hi havia un bon finestral amb vidres i porticons i els festejadors. A l’hivern, quan feia tanta fred, la paret del meu costat del llit quedava ben glaçada, ja que estava enganxada amb la bassa del molí. Però no vaig passar mai fred: quan mataven els ànecs i les oques per menjar, guardaven les plomes per fer edredons que escalfaven molt. A sota el llit també hi havia un orinal, ja que a la casa no hi havia comuna.

Maria Viñolas