Passant revista la Guàrdia Civil

Publicat el dia 29 juny de 2016

Cada tres setmanes o un mes recordo que venia al molí, no sé exactament a què fer, una parella de la Guàrdia Civil: ells deien a “passar revista”. El règim franquista en aquesta època va dur a terme un exhaustiu control dels molins fariners, per aplicar amb èxit la seva política d’autarquia. Sempre venien a peu i solien ser els mateixos, recordo que el meu preferit es deia Juan, però també hi havia en Pedro i en Crispin. El que tinc clar és que sempre es quedaven a dinar i que la padrina els tractava molt bé. Parlaven en castellà però això no era cap problema, amb el meu castellà “acatalanat” ens enteníem prou bé.

Si venia el meu preferit, en Juan, sempre tenia a punt el meu bloc de dibuix, els llapis de dibuixar i també els de colors.

Doncs bé, recordo que a l’estiu venien una estona abans de dinar, ja que acostumava a fer molta calor, i aprofitaven per donar-se un bany a la gorga que hi havia a prop de la casa. Deixaven el seu uniforme, el tricorni i el fusell sobre el llit on dormien els meus germans i quedaven amb la camisa i uns calçotets fins al genoll. Llavors em deien: “María, si ves que viene alguien que no conozcas ven a avisarnos enseguida”. I jo: “si, si, molt bé”. Anaven a banyar-se, després es passejaven per la vora del riu i quan tenien els calçotets secs es tornaven a posar l’uniforme i ens posàvem a dinar.

Si venia el meu preferit, en Juan, sempre tenia a punt el meu bloc de dibuix, els llapis de dibuixar i també els de colors. M’asseia al costat i li deia: “Juan me fas un dibuix”. No tenia mai un no: “que quieres que te dibuje”, i em dibuixava el que li demanava. Després ho pintàvem i tan contenta. Encara guardo un bloc de dibuix d’aquell temps que en una de les pàgines hi ha un dels seus dibuixos.

Maria Viñolas