L’hostal de Font-Sabeu (1)

Publicat el dia 06 juliol de 2016

Molt a prop de l’escola hi havia l’Hostal de Font-Sabeu que el portava la meva tia Marina. Font-Sabeu era un nom molt conegut arreu de la vall i els seus entorns, un hostal a peu de carretera que tenia tots els components necessaris per donar un bon servei al poble i els pobles veïns. Era una casa envoltada de recs d’aigua, amb una petita plaça al darrere, un saltant d’aigua i molta vegetació. Aquí podies gaudir del tracte amable de la família que estava rere al taulell i, de fet, encara hi està.

A Font-Sabeu, a més de fer menjars i vendre carn, també venien tota mena de comestibles.

A Font-Sabeu, a més de fer menjars i vendre carn, també venien tota mena de comestibles. En aquell temps tot anava a granel: l’arròs, la farina, les granes, l’oli, la llet, els licors, les colònies, la brillantina, el carbó, etc. A més tenien grans bótes de vi blanc, negre i rosat, igual que aquí ara. Tampoc hi faltaven les olles, càntirs i cassoles de terrissa, les espardenyes i xiruques. A més tenien l’estanc i també segells, sobres i paper per escriure cartes. Una mica de tot. I quin gran plaer recordar aquells plats de menjars casolans, el rostit, els “platillos”, l’escudella i carn d’olla, pota i tripa, potes de xai, agredolç, ànecs i oques amb diferents acompanyaments, caragols, bacallà amb tots els gustos, a l’hivern plats de caça i, naturalment, tot el derivat del porc: botifarres, llonganisses, etc.

A la vida tot són èpoques i avui dia tot ha canviat. A la tia Marina les filles se li varen fer grans i cadascuna va seguir el seu camí: la gran, l’Antonia, i la petita, l’Engràcia, fan vida a la capital; de les dues bessones, la Salud viu a Sant Gregori, però la Lita, en canvi, es va quedar a viure amb la seva mare. Quin plaer recordar aquells caps de setmana i alguns dies d’estiu que passava a Font-Sabeu. La meva cosina Lita és una dona que ha heretat tot el bo i millor de la seva mare: era i és molt guapa, riallera, molt treballadora, bona cuinera i sap escoltar i donar conversa als clients. Va ser una gran esposa, però va quedar vídua en plena joventut, tot i així sempre ha tingut una gran serenor i coratge en els revessos que li ha donat la vida. Casada amb en Miquel, varen tenir a la Marina, en Pere, i l’Eva. Ara, a més, té uns quants nets i besnéts. Ha sigut i és una gran mare i ara una feliç àvia i besàvia. Amb tants anys com porta a l’esquena, segueix treballant i escoltant a tots aquells que passen a fer-li la visita per Font-Sabeu. 

Maria Viñolas