La processó de Corpus

Publicat el dia 06 juliol de 2016

Corpus Christi: festa grossa a l’Església, sempre un dijous. Quina feinada se’ns girava a la mainada quan venia la diada del Corpus en temps de mossèn Joan! Cada any havíem de fer una catifa de flors a l’entrada de l’església. Uns dies abans havíem d’anar a buscar les flors, com la ginesta, roselles, clavells blaus, roses, xeringuilla, també cugula, heura, fulles d’acàcia, etc. Els nens que tenien flors a casa seva, especialment lliris blancs d’aigua, també els portaven i servien per decorar l’altar.

Llavors el capellà agafava la Custodia amb una hòstia de les grans a dintre, l’escolà agafava la creu de fusta i tot seguit començàvem a camina

El dia abans, la senyora Maria, la mestra, i la senyora Rosa, la majordona, dibuixaven la catifa. Els nens i nenes ja teníem les flors munyides o desfullades i les posàvem a la catifa de la manera que ens manaven. Quan l’obra estava acabada teníem prohibit trepitjar-la i la veritat és que anàvem amb molta cura de tractar-la bé, ja que estàvem orgullosos de la feina feta. Però no sols teníem feina els nens. Els veïns a tocar de l’església també treballaven, doncs, tenien cura d’arranjar el camí per on havia de passar la processó, al voltant de les cases que hi havia a prop de l’església.

Arribat el dijous que brillava més que el sol (això deien), ens vestíem amb la millor roba que teníem, ben pentinats i, sense descuidar la pollina i els maneguins, anàvem cap a l’església. Oíem la missa cantada i després venia l’hora de la processó. Llavors el capellà agafava la Custodia amb una hòstia de les grans a dintre, l’escolà agafava la creu de fusta i tot seguit començàvem a caminar trepitjant la catifa amb els feligresos tot rere. Tots amb un gran silenci i amb molta devoció. Acabat el ritual, la gent del poble amb cares alegres, feien petar la xerrada i després cap a casa.

Maria Viñolas