Santa Cristina d’Aro

Publicat el dia 05 octubre de 2016

L’altre municipi veí, format tradicionalment per les parròquies de Santa Cristina, Solius, Bell-lloc i Romanyá de la Selva, també té un valor sentimental especial, ja que en Pepito, pare de l’Ernest, va néixer aquí. El terme de Santa Cristina d’Aro és molt extens; té mar i muntanya, comprèn un ampli sector del massís de les Gavarres i el massís de l’Ardenya-Cadiretes, el qual arriba fins a tocar el mar amb les seves platges de Vallpresona i Canyet. Amb grans zones de cultiu i un important camp de golf, el Club de Golf Costa Brava, al voltant del qual s’estén una de les moltes urbanitzacions que s’han edificat al municipi des dels anys cinquanta. En un turonet es troba l’església dedicada a Santa Cristina, envoltada d’unes quantes cases i nucli original de la vila. Entre aquestes es troba la Casa Màgica de l’il·lusionista Xevi –molt interessant de fer-hi una visita guiada-, el mag català més internacional que ha passejat els seus trucs per tot el món amb un gran èxit. Entre moltes altres activitats ha escrit llibres i va participar en unes quantes pel·lícules entre les dècades dels vuitanta i noranta.

El terme de Santa Cristina d’Aro és molt extens, té mar i muntanya i comprèn un ampli sector.

Al sud de Santa Cristina, s’estén el paratge de Solius limitant amb el massís de l’Ardenya-Cadiretes. Com ja he dit, Santa Cristina té una gran extensió de muntanya amb llocs amb molt d’encant per fer-hi excursions. Una d’aquestes és la pujada fins al Montclar, la qual ara disposa de cordes i cadenes fixades per ajudar en l’ascensió. En una de les grans roques s’hi troba excavada una petita capelleta dedicada a Sant Francesc d’Assís. En arribar, poc abans de coronar el cim, hi trobem una altra dedicada a Sant Bernat, patró dels excursionistes. Ja en el cim es troba un pal on oneja una gran senyera; des d’aquí es pot gaudir d’unes vistes excepcionals, tota una meravella. Sortint des d’aquest punt es poden fer altres rutes com la dels Carcaixells, el Puig de les Cadiretes, Sant Baldiri o Sant Grau.

Solius té un petit poble envoltat d’un paisatge natural que de moment, i per sort, no ha sofert la febre de l’especulació immobiliària, tot i que abans de la crisi del 2007 van intentar construir una gran urbanització. Té la seva església parroquial dedicada a Santa Agnès a on, a l’antiga rectoria, hi viuen un grup de monjos de l’orde de Sant Benet, que a més a més de cultivar l’hort són uns grans experts en enquadernar tota classe de llibres. Aquí hi podem trobar una gran exposició amb diorames de pessebres fets per un dels monjos i també disposen d’allotjament per anar a passar uns dies de meditació. Abans d’arribar a l’església es troba la Casa d’Espiritualitat de Santa Elena, regentada per un grup de monges i envoltada d’uns meravellosos jardins, a on també hi ha allotjament per a les persones o grups que volen passar uns dies de recolliment.

Una de les excursions que no es poden deixar de fer si es visita aquesta zona, és pujar fins al Castell de la Roca de Solius, actualment en ruïnes però des d’on es pot gaudir d’unes vistes esplèndides, ja que està situat sobre un turó a 140 metres sobre el nivell del mar. Es va ensorrar definitivament l’any 1969.

En direcció al massís de les Gavarres i Romanyà de la Selva, trobem Bell-lloc. Un altre poblet situat en un entorn màgic i preciós, caracteritzat per les seves fonts d’aigua ferruginosa amb un gust picant. Aquí s’hi troben la riera de Salenys, amb les fonts de Penedes i Salenys, i la riera de Bell-lloc on brolla la coneguda font Picant. A prop d’aquesta ultima, s’hi troba un espai de pícnic molt adient per anar-hi amb els nens i gaudir de la natura. Com a gairebé tots els pobles, gaudeixen també de la seva església dedicada a Santa Maria, d’origen preromànic i edificada sobre una antiga vila tardoromana.

Finalment, situat al cor de la serralada de les Gavarres, es troba l’encantador poblet de Romanyà. Unes quantes cases, un parell de restaurants i la seva església dedicada a Sant Martí. Cal remarcar que el seu entorn posseeix  uns grans espais naturals protegits d’una bellesa excepcional. Aquí es poden fer diverses rutes, al llarg de les quals es troben un regal de fonts enmig de  la gran boscúria -especialment de suros- així com grans masos, la gran majoria en estat ruïnós però amb una gran historia al seu darrere. També s’hi troben alguns menhirs dispersos i un dels dòlmens més ben conservats de la regió: la Cova d’en Daina. Aquest monument funerari data de l’any 2500 aC aproximadament. Un altre fet que va donar renom a aquest poble va ser que la gran escriptora Mercè Rodoreda va decidir instal·lar-s’hi els últims anys de la seva vida. Aquí també hi volgué tenir el seu repòs etern, la qual cosa fa que aquest lloc tingui un dels cementiris més concorreguts dels voltants a causa de les múltiples visites guiades que s’hi celebren. 

Maria Viñolas