Castell de Montesquiu d'Osona

Publicat el dia 17 octubre de 2016

Són les vuit del matí i el grup de “Les Nenes” ens disposem a compartir un dia diferent i totes estem expectants per començar la nostra aventura. La trobada és davant del monestir; el dia està esplèndid i assolellat. Pugem a l’autocar i la nostra guia, la Maria Mercè –que treballa en una agència de viatges a Platja d’Aro- ens dóna la benvinguda i ens presenta el xofer, l’Àlex, un home molt agradable. Tot seguit emprenem el viatge i anem direcció a Vic passant per l’Eix. La nostra guia ens fa un resum de com anirà l’excursió i ens convida a gaudir-ne molt. El paisatge a banda i banda de la carretera ens deixa meravellades: la verdor dels boscos, prats amb flors de tots colors, camps de colza amb el seu grog florent, camps de blat i altres cereals amb un verd ufanós; uns magnífics al·licients per gaudir del recorregut.

La nostra guia ens fa un resum de com anirà l’excursió i ens convida a gaudir-ne molt.

Arribem a Vic i d’aquí seguim el camí que ens portarà fins al poble de Les Masies de Voltregà, a on molt a prop es troba el bonic i petit poblet de la Gleva. Aquí fem la primera parada del viatge per esmorzar al restaurant i botiga d’embotits El Rebost; un nom ben escollit, ja que tenen gran varietat d’embotits, llardons, pernils i pans. Són ràpids en servir i aquest pa amb tomata té tots els sabors, com també els embotits.  Ben servides i amb la panxa plena ens disposem a seguir el camí fins al poble de Montesquiu, petita població famosa pel seu imponent Castell. Travessem el riu Ter per enfilar-nos muntanya amunt: el paisatge de tota aquesta vall es distingeix pels boscos de gran varietat d’espècies i els prats que s’estenen per les clarianes i llocs assolellats, tot d’una gran preciositat.

A pocs metres del castell baixem de l’autocar per seguir la ruta i pujar-hi a peu. El camí té un bosc esplendorós a mà esquerra i grans prats a mà dreta, tot molt ben cuidat. Mentre anem pujant, el sol escalfa i sentim  els ocells cantar i saltar d’un arbre a l’altre, tot gaudint de la natura. Arribem així a l’esplèndid Castell de Montesquiu, una construcció fortificada d’origen medieval i una joia arquitectònica en molt bon estat de conservació. A l’entrada ens hi espera el guia i després de les salutacions de rigor comencem la visita pujant per una escala de pedra -d’una gran elegància per la seva antiguitat-, la qual ens porta al primer pis. Entrem a les sales nobles, amb tota mena de mobles i complements d’una gran bellesa molt ben conservats. Ens donen tota mena d’explicacions sobre els personatges que hi van viure llargues temporades, ja que actualment està condicionat com a centre de recursos per a convencions, conferències i reunions de treball. A continuació, el guia ens convida a sortir a la terrassa on es pot contemplar una bonica panoràmica de la vall i, seguidament, tornem a l’entrada per desplaçar-nos al pis de baix. Allà es troba l’església dedicada a Santa Bàrbara, de la qual ens expliquen que les imatges varen desaparèixer durant la guerra. Finalment passen un audiovisual i tot seguit sortim a gaudir dels jardins. Tot plegat encantador i molt recomanable de fer-hi una visita.

El sol ja no escalfa i el cel s’està encapotant, sembla que tindrem tempesta. Deixem tota aquesta bellesa i tornem a l’autocar. Ens dirigim a Sant Joan de les Abadesses a on dinem als afores del poble, en el restaurant La Teularia. Aquí podem gaudir d’uns grans menjadors còmodament asseguts a taula. Mentre assaborim el bon dinar contemplem des dels grans finestrals el jardí molt ben cuidat i també les muntanyes en tota la seva esplendor. Sortim satisfetes del restaurant i comencen a caure les primeres gotes. Per acabar l’excursió tenim previst anar fins a Olot per fer un tomb i veure algunes botiges, però al cap de poca estona de passejar per aquest gran poble una tempesta ens fa la guitza. Així que tornem a l’autocar i cap a Sant Feliu de Guíxols; fins a l’any que ve, que si Déu vol, en farem un altre...

Sant Feliu de Guíxols, 4 de Maig de 2013

Maria Viñolas