Cotlliure

Publicat el dia 27 març de 2017

Són les vuit del matí, anem d’excursió a Cotlliure, en el cel es veuen unes quantes pinzellades de núvols, però tot fa pensar que tindrem un bon dia. Un nombrós grup de dones ens disposem a pujar als dos autocars que ja tenim a punt per a començar a fer kilòmetres. Un cop a dalt de l’autocar i ja iniciada la marxa, la Montserrat -la nostra guia- ens dóna la benvinguda i ens presenta l’Àlex -el xofer-, un noi molt trempat. Tot seguit, com a bona professional d’aquest ram, ens fa un breu resum del que serà l’excursió.

Cotlliure, un poble molt turístic i lloc d’inspiració per a pintors i poetes, entre ells el conegut Antonio Machado.

Anem a buscar l’autopista que ens portarà fins a Figueres. Durant aquesta part del trajecte fem una aturada per esmorzar a la mateixa via i un cop satisfetes seguim la marxa. En sortir de l’autopista agafem la carretera de la costa per poder contemplar les boniques panoràmiques que ofereix el paisatge. Començant per Llançà, una petita vila amb excel·lents platges i cales; després Colera, un petit poble de costa amb platges molt boniques on ja començava a bufar la tramuntana; Port-Bou, poble fronterer amb una petita platja on fa poc varen inaugurar un port esportiu. Arribats aquí la tramuntana ja feia notar més la seva presència. Passem la frontera i comencem la Costa Vermella, arribant fins a Cervera. Població amb una important funció d’estació-duana, conseqüència de la diferència de rails de les xarxes ferroviàries espanyola i francesa. Aquí també cal ressaltar el far de la Fi del Món, dit així perquè en dies clars és visible des de moltes milles lluny. Després passem per Banyuls de la Marenda, amb importants vinyes i cellers; Portvendres, amb els seus grans salins d’anxova i una important cooperativa de vi, i també famós pel seu port i les seves cales. I finalment, per fi, arribem al final del trajecte: Cotlliure. Durant el viatge, la Montserrat ens ha anat explicant tots aquests detalls de les poblacions i molta més història dels pobles pels quals hem anat passant, tot fent-nos gaudir a la vegada d’uns quants acudits molt divertits.

Cotlliure, un poble molt turístic i lloc d’inspiració per a pintors i poetes, entre ells el conegut Antonio Machado. La primera visita que fem és al cementiri a veure la seva tomba, a on no falten els rams de flors, diferents escrits i la senyera, entre altres ofrenes. La visita segueix pujant a un trenet turístic. El seu recorregut va fins a dalt de la muntanya, passant per entremig de les sorprenents vinyes i arribant fins al grandiós fort de Sant Elm. Allà ens fem la foto de rigor enmig d’una forta tramuntanada. Tornant al trenet, baixem per l’altre costat de la muntanya, també carregada de vinyes, i contemplant la espectacular vista del poble de Cotlliure. Tot plegat és espectacular. Acabada la passejada amb trenet seguim el camí a peu per a veure l’església. Dedicada a Nostra Senyora dels Àngels i situada a tocar del mar, el seu campanar va fer les vegades de far durant molt de temps. Fem les fotos de record i de tornada passegem pels estrets i atractius carrers amb botiges, molts de quadres i restaurants amb totes les taules plenes. Veure tanta gent per tot em sorprengué enormement. També veiem el Castell Reial, però de lluny, ja que no hi ha temps per més, sols a esperar que vinguin els autocars per anar a dinar.

Continuem la marxa en direcció a la Jonquera, per dinar en un bufet lliure recentment inaugurat al centre comercial Gran Jonquera. Després de mitja hora d’espera, per agafar una taula que ja estava reservada, aconseguim finalment dinar. Hi ha una gran varietat de plats entre entrants, plats principals, postres i les típiques begudes -aigua, vi, cervesa, cava o refrescs-. Després de dinar disposem d’un temps per passejar, veure botiges i gastar calerons. Així arriba l’hora d’emprendre el viatge de tornada a Sant Feliu. Ens fem una foto de grup i pugem als autocars. A prop de deixar l’autopista fem l’última parada, les organitzadores de l’excursió ens fan un petit obsequi de record i les guies ens dediquen unes paraules de comiat. Tornem als nostres seients i arribem passades les vuit del vespre a Sant Feliu. Una gran passejada, un dia esplèndid i un bon record. Ara a esperar que torni el mes de maig per tornar-hi.

Sant Feliu de Guíxols, 31 de maig de 2014

Maria Viñolas