Montserrat i Igualada

Publicat el dia 27 abril de 2017

És divendres i el grup de dones conegut amb el nom de “Les Nenes” es troba reunit a la plaça del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, tot esperant l’autocar per anar novament d’excursió. Són dos quarts de vuit del matí quan arriba l’autocar amb les companyes que han pujat a Platja d’Aro; amb nosaltres a dalt arribem a les cinquanta-set “nenes”. Ens acompanya la Montserrat, la qual ens farà de guia aquesta vegada en comptes de la Maria Mercè, ja que està de baixa a causa d’una caiguda, i també, com no pot faltar-hi, el nostre xofer Joan. Comença a sortir el sol, el dia promet i les ganes de gaudir-lo no ens falten. A més, avui, és un dia especial, ja que se celebra que fa deu anys que es van començar a fer aquestes sortides o excursions de “Les Nenes”.

Entrem a la basílica disposades a escoltar l’Escolania; la sala està plena de gom a gom en silenci, és un espectacle que s’ha de viure.

Iniciem la marxa en direcció a Barcelona per l’autopista; la Montserrat ens dóna la benvinguda i ens fa un breu resum de la nostra sortida. Fem parada per esmorzar en una àrea de la mateixa autopista i, un cop carregades les piles, seguim el camí. Tot seguit i com és tradició, la nostra guia ens dedica una estona per explicar-nos una miqueta la història del lloc que visitarem i la resta de detalls: així ens parla de la muntanya de Montserrat, de la cova, el monestir, el museu, l’audiovisual que ens passaran un cop estiguem allà, les parades de mel i mató i, finalment, la cua que haurem de patir si volem anar a fer el petó a la imatge de la verge. Per últim ens recomana puntualitat per veure i escoltar l’Escolania de Montserrat.

Arribem al peu de la muntanya on es troba un grandiós aparcament. La nostra sorpresa és majúscula, no podem creure el que veiem: la quantitat d’autocars i cotxes particulars aparcats és desorbitada. No ens queda cap dubte de la gran gentada que hi trobarem. Baixem de l’autocar i pugem a peu fins al monestir, aquí cada una fa el seu grupet i va allà a on vol. Al final ens hem de trobar totes escoltant l’Escolania. El dia és esplèndid i acompanya per passejar i contemplar la fascinant muntanya amb tot el conjunt del monestir. És tot un espectacle de gent amunt i avall, principalment estrangers, amb les càmeres que no deixen de fer clic.  

El conjunt del monestir està format per dos blocs d’edificis amb funcions diferents: per un costat la basílica amb les dependències monacals, i per l’altre, els edificis destinats a atendre els visitants amb diversos restaurants, botiges, una zona d’allotjament, unes grans places, les parades de mel i mató, el museu, etc. Per poder gaudir de tot seria necessari passar-hi uns quants dies. A la muntanya hi ha algunes ermites, la cova a on sembla que es va trobar la imatge de la Mare de Déu i, també, infinites excursions esplèndides. Entrem a la basílica disposades a escoltar l’Escolania; la sala està plena de gom a gom en silenci, és un espectacle que s’ha de viure. A la una en punt del migdia surten els escolanets de la sagristia, amb el seu vestit característic, i comencen a cantar la Salve i tot seguit el Virolai: impressionant.

Un cop acabada la cerimònia ens dirigim de nou a l’autocar i seguim la ruta. Ens traslladem a Igualada per dinar en el reconegut restaurant Canaletes, un bufet lliure amb gran varietat de plats: entrants, plats principals, postres, aigua, vi, cava i cafè; tot amenitzat amb música en directe. Finalitzat aquest gran àpat, ens sorprenen gratament: porten un gran pastís per celebrar els deu anys de trobades, ens obsequien amb una rosa per a cadascuna, i finalment, la festa acaba amb un gran ball i el cant dels adéus.

Tot seguit anem a fer un tomb pels voltants del restaurant i visitem un parell d’esglésies. De nou tornem a pujar a l’autocar i fem rumb cap a Sant Feliu novament. Durant el trajecte la guia ens convida a veure el vídeo que passaven a la sala d’audiovisuals de Montserrat i que no ens ha donat temps d’anar a veure. Després, la Maria Àngels, una de “Les Nenes”, ens explica un conte i uns quants acudits, sumant-se a la resta que la nostra guia, la Montserrat, ens ha anat explicant al llarg del dia. Són dos quarts de nou del vespre quan arribem a Sant Feliu; s’ha acabat la passejada i hem gaudit d’un dia esplèndid i d’una trobada exemplar de bona companyonia. Esperem que de nou l’any vinent puguem tornar a fer una altra trobada de “Les Nenes”.

Sant Feliu de Guíxols, 24 d’abril de 2015

Maria Viñolas