Mines de sal i Castell de Cardona

Publicat el dia 04 maig de 2017

Són les set del matí de dissabte i un any més, el grup de dones de Sant Feliu de Guíxols anomenades “Les Nenes”, estem esperant l’autobús a la parada de davant del monestir del poble per sortir d’excursió rumb a Cardona. El cel està encapotat i sembla que aquesta vegada el temps no acompanyarà. Pugem a l’autocar, saludem a les companyes que vénen de Castell-Platja d’Aro i comencen el viatge. La nostra guia, la Montserrat, ens presenta el xofer, en Joan Sisó, ens fa un resum del nostre recorregut i ens desitja que gaudim molt del dia.

És viure la història en directe i sentir l’experiència de trobar-nos dins una muntanya de sal.

Comencem a fer quilòmetres fins a agafar l’Eix Transversal. Durant el trajecte ens meravellem amb el paisatge primaveral: moltes flors boscanes, sobretot la ginesta, les espectaculars roselles, els camps sembrats a punt per començar a agafar el color daurat. També, al llarg de tot el recorregut i a banda i banda de la carretera, els petits poblets, les petites ermites a dalt dels turonets i algunes poblacions ja més grans a on destaquen les grans esglésies.

Arriba l’hora de fer parada i fonda per esmorzar, ens troben a Gurb, un municipi de la comarca d’Osona situat al centre de la Plana de Vic. Ha començat a plovinejar però sembla que no haurem de fer servir els paraigües. En Sisó aparca el bus al costat del bar-restaurant Gustum Areas però no disposem de gaire temps, així que acabem d’esmorzar i reprenem el viatge ràpidament. La Montserrat està eufòrica i ens amenitza l’estona explicant uns quants acudits que ens fan riure de debò. Després d’una pausa es posa seriosa per fer-nos un relat de La Vall Salina o la Muntanya de la Sal. Tot seguit ens explica la història del Castell de Cardona i el seu Parador: és molt gratificant conèixer la importància que ha tingut la sal al nostre país, així com la història d’aquest castell.

Són les deu del matí quan arribem a Cardona, municipi de la comarca del Bages; el dia segueix encapotat però no plou. En Sisó ens porta fins al nostre primer destí i tot seguit ens disposem a pujar a uns vehicles especials, acompanyades de la Montserrat, que ens conduiran fins a la Muntanya de Sal. Arribem a l’esplanada, baixem del vehicle i caminem fins a arribar a la boca de la mina. Allà ens presenten a una noia estupenda que ens farà de guia i ens convida a que ens posem el casc típic de miner i tot seguit entrem a un lloc meravellós. És viure la història en directe i sentir l’experiència de trobar-nos dins una muntanya de sal, d’enorme bellesa i única al món pels seus colors, les espectaculars estalactites i estalagmites, la seva magnitud i la seva importància geològica. Però ens queda molt clar, per totes les explicacions que ens donen, que extreure la sal no era gens fàcil i el treball era molt feixuc, suportant les humitats, els accidents que patien els miners, amb freqüents morts, però que a la fi, aquest treball a la mina donava menjar a gairebé tot el poble.

Acabada la visita tornem a pujar al vehicle especial per traslladar-nos de nou al nostre autocar i anar, aquest cop, fins al centre de Cardona a on visitarem un taller artesanal on feineja’n les pedres de sal. La mestressa d’aquest lloc és qui ens dóna totes les explicacions adients sobre l’ús i els beneficis que aporten aquestes pedres. Tot seguit passem a la botiga i ens mostren tota una sèrie d’objectes acabats de fer: pedres lluminoses, uns penjolls pel coll amb petits trossets de pedra de tots colors, uns pots de vidre amb pols pel bany, etc. Tot molt curiós.

Tornem a pujar a l’autobús per traslladar-nos a un altre costat del poble, ara per anar a dinar, i baixem a prop del restaurant. De camí cap a aquest, donem un passeig a peu per carrerons típics, visitant l’església i arribant a la plaça a on hi ha la Casa de la Vila, i molt a prop, el restaurant La Bauma a on dinarem. De primer una amanida catalana, de segon vedella a la jardinera, de postres flam o crema catalana a escollir, copa de cava per fer un brindis i per acabar el cafè. Ja amb l’estómac ple i el cel encara encapotat, en Sisó ens porta fins al Castell de Cardona. El castell, d’estil romànic i gòtic, és considerat una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya; situat dalt d’un turó des d’on es pot contemplar la Vall Salina amb unes precioses vistes. Del conjunt del castell cal destacar-ne la important Torre de la Minyona i l’església dedicada a Sant Vicenç. Disposa, a més, d’un hotel espectacular com és el Parador de Cardona. Gaudeixo molt trepitjant tots els racons, tal i com van fer els nostres avantpassats, tot està molt ben restaurat i la seva història és emocionant.

Acabada la visita al meravellós castell, les organitzadores ens obsequien amb un petit present de record de l’onzena trobada i seguidament ens disposem a fer kilòmetres de nou per tornar a casa. Com al matí, fem una breu parada a Gustum Areas i tot seguit continuem la nostra ruta. La companya Maria Àngels ens amenitza l’estona amb acudits, historietes i cants, tot molt amè, amb moltes rialles i així arribem a Sant Feliu a les vuit del vespre. Un altre dia per recordar i agrair a les organitzadores per la seva voluntat i bon treball, encoratjant-les perquè preparin la dotzena amb el mateix amor.

Sant Feliu de Guíxols, 7 de maig de 2016

Maria Viñolas