Perpinyà i La Vajol

Publicat el dia 25 juliol de 2017

Aquell dia em vaig llevar d'hora per anar, com cada any, a l'excursió de "Les Nenes". Eren dos quarts de set del matí quan sortia de casa; el dia estava clar, a punt de sortir els primers raigs de sol i feia un ventet suau i fresquet de marinada. Tot d'una, en girar la cantonada, vaig tenir la gran sorpresa d'escoltar el cant dels ocells que dormen a les branques dels oms situats al voltant del col·legi l'Estació; quin plaer escoltar-los sense cap altre soroll que no fossin els seus sons. Uns quants carrers més endavant, un grup generós de gavines estaven voleiant i parrupant, també amb els seus sons particulars. En apropar-me a la plaça del Monestir, vaig sentir un altre so familiar: el xiuxiueig de les meves companyes que contentes esperaven l'autocar. Això és començar bé el dia.

Aquest impressionant castell d’estil gòtic és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà.

A l'hora prevista arribà l'autocar amb la resta de "Les Nenes" que havien pujat a Platja d'Aro, junt amb les nostres guies, la Maria Mercè i la Montserrat. Llavors pujarem nosaltres, "Les Nenes" de Sant Feliu, i com ja és habitual ens donaren la benvinguda i ens van fer esment del nostre conegut xofer, en Joan. Vam emprendre la marxa en direcció a l'autopista i com és costum, la Montserrat ens va fer un resum del que estava previst fer durant l'excursió. En arribar a l'àrea de descans Empordà, vam fer parada per esmorzar; foren ràpids en servir-nos i així poguérem tornar a emprendre de nou la marxa en direcció a Perpinyà. Durant el camí no va faltar tampoc l'explicació detallada del que anàvem a veure, motiu principal de l'excursió: el Castell dels Reis de Mallorca. Tampoc van faltar els acudits que amb molt d'encert ens feren el trajecte més amè.

En arribar a Perpinyà en Joan ens portà fins a prop del castell, situat al cim d’un turó, ja que no li fou possible arribar fins a dalt. Una vegada pujades les escales que porten fins als jardins, gaudirem d’unes vistes sorprenents de tota la ciutat i les muntanyes que l’envolten, que fins i tot, en els punts més alts, encara estaven cobertes de neu. Tot seguit, durant la visita, descobrirem una plaça amb dos grans pous al mig i unes importants escalinates a banda i banda que convidaven a pujar i veure els  interiors del castell. Aquests posseïen unes grans habitacions, menjadors, passadissos amb finestrals i unes parets imponents. Aquest impressionant castell d’estil gòtic és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà. Com sempre, en aquests llocs no hi faltava adossada la seva capella, però la sorpresa fou que disposava de dues capelletes sobreposades: una dedicada a la Santa Creu i l’altre a Santa Maria Magdalena. En una de les façanes, la paret i els capitells eren de marbre roig i a dintre es veien uns grans vitralls molt ben conservats. També, a dalt del campanar, lluïen dues campanes. És molt recomanable fer una visita a aquest indret sense pressa, ja que és un edifici molt gran i antic, amb molta història.

A la sortida del castell en Joan ja ens esperava per traslladar-nos al centre de Perpinyà. Era la diada de Sant Jordi i també  hi havia les parades de roses i llibres, per separat i en diferents llocs. Ens donaren temps suficient per fer una visita pel nostre compte a alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Un d’aquests és El Castellet, antiga porta de la ciutat, declarada monument històric, i que ha esdevingut avui dia un dels símbols de la vila de Perpinyà. Aquest “petit” castell, convertit en presó des de mitjans del segle XVI fins a finals del XIX, forma part dels últims vestigis de les muralles de la ciutat. Al segle XX, fou la seu dels Arxius municipals i d’altres associacions relacionades amb el món de les lletres i la cultura. L’any 1963 va esdevenir la seu del Museu de les Arts i Tradicions populars. Avui en dia, alberga dos símbols fonamentals de la cultura catalana com són la Flama del Canigó i els Gegants de la Vila. Algunes de les “nenes” van pujar fins a dalt de la torre a través d’una escala de cargol, acompanyades per la guia, la Montserrat, i varen contar més de 100 escalons. Després, passejant pels carrers de la ciutat, vàrem poder contemplar els edificis més emblemàtics: la Casa de la Vila, la catedral de Sant Joan Baptista i la Llotja del Mar; tota una passejada amb un dia radiant. Tot seguit en Joan vingué de nou a recollir-nos a prop del riu Tet, el qual travessa tota la ciutat, per anar aquesta vegada a la Vajol, a dinar al restaurant Casa Comaulis. Menjàrem uns amanits acompanyats d’embotits, una graellada de carn, postres, cafès i la copa de cava pel brindis.

Després de la sobretaula, seguirem el camí en direcció a Figueres, i en arribar, en Joan ens va deixar a tocar del Museu Dalí. Ens donaren temps suficient per passejar per la ciutat empordanesa i un cop passada l’estona, tornàrem a l’autocar per seguir el trajecte fins a Sant Feliu. Fou en aquest últim tram que la nostra companya Maria Àngels ens amenitzà el viatge amb els seus contes, acudits i cançons. Només em queda donar les gràcies a les organitzadores que cada any ens sorprenen amb nous itineraris, paisatges i edificis emblemàtics i van fer que gaudíssim d’un dia de Sant Jordi diferent. De nou, espero que l’any que ve tinguem salut per poder tornar a fer una altra excursió de les “Nenes”.

Sant Feliu de Guíxols, 23 d’abril de 2017

Maria Viñolas