Viatge a Estocolm

Publicat el dia 24 septembre de 2019

Vaig tenir una molt bona i agradable sorpresa quan la meva néta, l’Ona, em digué: “àvia, anirem a fer un viatge?”. I jo li vaig contestar: “Doncs mira, m’hi apunto!”. Poques ocasions he tingut al llarg del meu camí per la vida d’anar de viatge. L’Ona té passió per viatjar i ja porta un gran recorregut per alguns països d’Europa i Amèrica. Així que vam començar a decidir a on aniríem. Sols disposàvem de tres nits i la llista de països escollits no era molt llarga; entre ells hi havia Estocolm, que fou el preferit. Il·lusió, somni, por, però a la vegada unes ganes immenses de conèixer el país. Així que mans a l’obra. Vaig entrar a Internet, vaig buscar blocs de gent que ja havia fet el viatge i vaig fer-me un llistat de les seves recomanacions. Vaig passar unes estones molt entretingudes mentre anava situant-me en un territori del tot desconegut per a mi.

Una ciutat preciosa, neta, espaiosa, sense cotxes estacionats a les voreres, amb molts espais verds.

La vigília de l’esperat dia que havíem de començar la nostra odissea, vaig entrar novament a Internet per conèixer el temps que feia i la temperatura que hi havia. Vaig preparar la maleta i els documents, tot en un estat de nervis i molta il·lusió. Arriba per fi el dia i amb l’Ona, el cotxe, les maletes i un somriure emprenguérem el viatge, rumb a l’aeroport de Barcelona. Un viatge sense incidents ni cues. Després de deixar aparcat el cotxe ens endinsarem dintre de l’aeroport. Tot seguit ens disposarem a passar tots els controls, enmig d’una gran vigilància policial, fins que finalment vam entrar a la zona a on havíem d’esperar que sortís el nostre vol. Va ser a les dotze i mitja quan s’enlairava el nostre avió; el viatge fou una mica pesat, però sense cap circumstància anòmala. Eren un quart de cinc quan aterràvem a l’aeroport d’Estocolm. Aquí no ens vam sentir tan vigilades, era una sensació del tot diferent de la de l’aeroport de Barcelona.

Vasa és el nom del vaixell de guerra que es va enfonsar fa tres-cents anys. El van recuperar i li han fet un museu a mida.

Tot seguit vam agafar un tren exprés, el qual trigava vint minuts a traslladar-nos fins a la capital. En baixar d’aquest tren, vam haver de caminar un quartet més per arribar fins a l’hotel, que estava situat al centre d’Estocolm. Allà, un cop instal·lades a una suite que estava molt bé, vam descansar una bona estona. Recuperades i amb molta gana, ens disposarem per a anar a sopar a un restaurant. El menjar d’aquesta ciutat no em va semblar un dels seus punts forts precisament. A la sortida vam aprofitar per visitar un Ice Bar, un bar elaborat tot de gel: les parets, la barra, els tamborets o bancs –en aquests, per asseure’t, tenien una pell de cérvol a sobre– i una gran quantitat de figures esculpides en blocs de gel. L’aigua que utilitzen per fer aquest gel és dolça i els hi arriba d’un gran llac. En entrar et donen un abric especial i uns guants, ja que a dintre la temperatura és de cinc graus sota zero. S’escoltava música moderna, i hi havia un joc de llums que anaven canviant de colors. En comprar l’entrada, tenies dret a una consumició: un còctel de fruites, vodka o altres licors. T’ho servien en vasos també de gel. Després de prendre el còctel de fruites –que, per cert, era molt bo– i de fer unes quantes fotos, el fred ens va convidar a sortir. Fou una experiència molt original.

L’endemà, després d’un bon descans i d’un bon esmorzar al bufet lliure, ens disposarem a fer realitat el nostre recorregut improvisat per aquest dia. El dia estava assolellat i començarem passejant pels carrers, tots empedrats, fins a arribar a les típiques cases de colors. En veure-les, em vaig recordar de les cases de l’Onyar, a Girona. Vam fer les reglamentàries fotos, i tot seguit vam anar al palau reial, el qual es trobava molt a prop. La família reial, però, viu en una altra residència. Vàrem visitar una part del palau, amb església inclosa. En sortir ens vam entretenir veient el canvi de guàrdia durant una bona estona. Tot seguit vam buscar el carrer més estret d’Estocolm, a on tan sols hi ha espai per passar una persona. Està molt empinat i en un tram del mateix s’han de pujar 39 escalons. Té el seu atractiu i és un lloc molt visitat i difícil per a poder fer la foto.

A prop del palau reial es troba el port. Amb catorze illes com té el territori, no pots evitar d’agafar un dels vaixells i sortir a donar la volta a una d’elles. I això és el que vam fer. En començar el recorregut ens van regalar uns auriculars. Així podíem anar escoltant en el nostre idioma el més important que anàvem veient en el meravellós entorn durant la ruta. Feia molta calor, però al vaixell passava un airet molt bo. Per a acabar el nostre programa del dia, vam anar a la recerca de l’ajuntament. Un imponent edifici d’obra vista, amb un gran pati interior envoltat d’arcades, una torre i uns jardins molt ben cuidats. En aquest edifici és a on serveixen el sopar dels premiats amb el premi Nobel. Vam acabar el dia sopant a un restaurant típic i cap a descansar.

L’endemà, també amb un dia assolellat, vam iniciar noves rutes. El primer que vam visitar va ser el Centre Cultural. A davant d’aquest edifici ens vam trobar amb una gran plaça a on hi havia un mercat amb moltes parades. Dominaven les parades de flors i bolets. Per a la meva sorpresa, vaig veure que dels que més n’hi havia era rossinyols. No havia vist mai una quantitat tan exagerada. Grans, molsuts, acabats de collir, amb un groc estrident. Fou una grata sorpresa.

L’edifici del Centre Cultural és immens. Aquí es troben totes les arts reunides: cinema, teatre, música, fotografia, ball, etc. Amb tota mena d’exposicions, una gran biblioteca i museus. És tot un símbol. També hi ha restaurants, cafès, botigues, i fins i tot, un gran supermercat. Nosaltres tan sols visitarem la part baixa, ja que en molts llocs has de pagar entrada i necessites molt de temps si vols fer tot el recorregut.

A prop d’aquí hi havia una estació de metro. Vam visitar unes quantes estacions, ja que són veritables museus suburbans. Cada estació està dissenyada de forma diferent, amb grans pintures i relleus, tant a les parets com als sostres, amb una ornamentació molt cuidada i plena de detalls. Amb el mateix bitllet podies anar baixant i pujant durant tres hores. És molt recomanable.

En sortir del metro ens vam disposar a buscar l’estàtua més petita d’Estocolm. És una obra diminuta i molt curiosa: fa uns quinze centímetres d’alt i representa a un nen assegut. Té una gran fama, no per la seva bellesa, sinó perquè els turistes la toquen per a atreure la sort. Li freguen el cap, al mateix temps que deixen alguna moneda, caramel o el que tenen a mà.

Tot seguit vam agafar un tramvia que ens portà molt a prop de l’illa escollida. Vam travessar a peu per un pont molt important, tot de ferro, i en arribar a l’illa va començar a ploure. Estàvem molt a prop del famós Museu Vasa. Aquest és el nom d’un vaixell de guerra que fa tres-cents anys es va enfonsar en sortir del port. Després de tot aquest temps sota l’aigua, el van recuperar i li han fet un museu a mida. És molt espectacular i la vista impressiona molt. Mentre estàvem visitant aquest vaixell va caure una gran quantitat de pluja durant una bona estona, però en sortir ja feia sol.

Aquesta illa és com un gran parc, amb gran quantitat d’arbres grandiosos, flors, zones de pícnic. I tot molt net i ben cuidat. A més d’aquest museu n’hi ha d’altres, entre ells, el del famós grup musical ABBA. També hi ha un parc d’atraccions, un zoo i una mena de museu a l’aire lliure amb cases procedents de tot el país. A través de visites teatralitzades, relaten la manera com vivien antigament. És un recorregut molt llarg per fer la visita com cal i sols vàrem veure l’entrada. A on si vam anar, va ser el museu medieval. Durant les obres per a fer un aparcament subterrani, varen trobar uns trams de muralla. Així que finalment varen construir un museu. Aquí es poden veure importants troballes arqueològiques, a través de tot un recorregut a on es pot contemplar com eren els orígens dels habitants d’Estocolm a l’era medieval.

Per últim, no podíem marxar d’aquesta ciutat sense tastar les típiques mandonguilles acompanyades de puré de patata. Així que vam anar a un restaurant que ens varen recomanar. Estaven delicioses. Aquell dia va coincidir que hi havia programada una mitja marató que tenia la sortida i arribada als voltants del port, amb uns 20.000 corredors. Es vivia un ambient d’esport, amb molta gent pels carrers, entre ells alguns que lluïen els dorsals. Una casualitat.

Estocolm està molt ben comunicat. Una de les coses que em va sorprendre, però, fou la gran quantitat de bicicletes i patinets elèctrics que hi havia escampats per tots els carrers, places, ponts i parcs. I l'èxit que tenen! Una ciutat preciosa, neta, espaiosa, sense cotxes estacionats a les voreres, amb molts espais verds. Tampoc vaig veure contenidors pels carrers, uns carrers empedrats, la gran majoria per als vianants.

Tot passejant pots recrear-te mirant els edificis històrics, així com aturar-te davant dels grans aparadors de les elegants botigues. Tampoc falten molts locals de menjar ràpid. I res és barat a Estocolm. Va ser un viatge meravellós, a on vaig viure els millors dies compartits amb la meva néta. Vam tenir grans converses, vam riure molt, amb estones entranyables que mai oblidaré. El viatge de tornada va anar bé, vam sortir de l’aeroport a la una del migdia i a les sis de la tarda ja estàvem de nou a casa.

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información