Un cap vespre diferent

Publicat el dia 09 desembre de 2020

M’entretinc pensant en el cap vespre del dia d’ahir. Primers dies de  setembre, vàrem emprendre un passeig fins al bonic poble d’Anglès amb el meu amic i historiador Miquel Correyero. La tarda era agradable i no molt calorosa, a l’horitzó s’hi dibuixaven núvols trencats al cel i per les escletxes s’entreveia el sol. La raó del nostre desplaçament va ser molt emotiva. Anàvem per fi a la impremta Pagès, després de passar-nos mesos, setmanes, dies i moltes hores, un cop vam donar per acabada la meva biografia plasmada en el que serà un llibre titulat Retalls de Vida.

La negror dels núvols i l’enlluernament dels llamps allargassats transmetien una d’aquelles imatges trencadores i poc usuals

Va ser sorprenent i meravellós el que vaig viure en aquesta impremta. En entrar ens atengué un dels amos de l’empresa i ens explicà com, entre els tres germans, portaven el negoci. Tot orgullós, com no podia ser d’una altra manera, ens digué que ja eren la tercera generació. Després de la presentació vam demanar pressupost i vam parlar sobre els detalls de com volíem el llibre i la resta de gestions necessàries que requereix el naixement d’un nou llibre. Acabada l’entrevista ens convidà, molt amablement, a fer una visita per la immensa nau a on hi ha tota la impressionant maquinària.

L'ambient al Cafè le Bistrot una nit qualsevol d'estiu

Vam recórrer les diferents etapes per les quals passa la impressió d’un llibre. Començant per una sala amb tota mena d’ordinadors, una altra amb impressores làser, les d’imprimir directament el paper, les guillotines, etc. M’agrada molt llegir i mai m’havia parat a pensar, al tenir un llibre a les mans, com funcionava una impremta. Va ser molt gratificant aquest recorregut tot escoltant les explicacions i comentaris de les noves tecnologies. Ens va explicar com aquell mateix dia, a les cinc de la tarda, els hi havien fet una comanda de 2000 llibres de 160 pàgines cadascun, i l’endemà, a les set de la tarda, vindrien a recollir-los. Impressionant! També va ser anecdòtic veure milers de fulletons de propaganda en diversos idiomes, esperant millors temps per poder ser repartits degut a la situació excepcional provocada per la COVID-19. Si Gutenberg  pogués fer ara aquesta visita, veuria que el món gira i gira i no s’atura. Al final del recorregut ens va ensenyar l’apreciat tresor de les lletres de plom que feien servir quan ell va començar a treballar-hi. En el comiat ens obsequià amb una bossa de propaganda de l’empresa amb diferents productes de regal.

Fou una tarda especial, abans de tornar a casa en Miquel em proposà d’anar a sopar al Barri Vell de Girona. Coneix tots els racons com ningú, ja que la majoria els ha capturat en unes atractives fotografies al seu llibre Girona Nocturna. A la sortida d’Anglès, però, ens vam adonar que s’estava preparant una gran tempesta; la negror dels núvols i l’enlluernament dels llamps allargassats transmetien una d’aquelles imatges trencadores i poc usuals, però tenia la bellesa dels moments excepcionals. Així vam fer el recorregut, entre llamps, trons i pluja, i vam aparcar el cotxe a prop de la Devesa. Anàvem preparats amb paraigües i res ens podia aturar. Feia molt de temps que no havia fet servir el paraigua ni trepitjat els carrers solitaris plens d’aigua, i menys encara els de Girona, com el de correus, la plaça de Sant Agustí o Independència o el Pont de Sant Agustí. Va ser bonic contemplar, en travessar el pont, els reflexos dels llums de les cases al riu Onyar o la il·luminació de la catedral i Sant Fèlix.

Les barnilles dels paraigües regalimaven amb força i així vam arribar fins a la pujada de Sant Domènec. Aquí l'aigua dels teulats desbordava les canals formant una gran cascada d'aigua que omplia tota l'escala. Sort que era estiu i portava sabates destapades. Just en aquest indret es troba el Cafè le Bistrot, situat en un racó privilegiat i encaixat entre les parets empedrades del barri antic. Al costat d'una gran escalinata, i decorat a l'antiga, és un lloc amb un ambient molt acollidor. Local històric i emblemàtic, es menja bé i vàrem degustar les típiques torrades de pa de pagès. És recomanable. A la sortida seguia la pluja i ens va acompanyar fins just abans d'arribar a casa. Un capvespre molt emotiu, Girona és bonica i espectacular fins i tot durant un dia de tempesta. Per recordar.

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información