Festa Major (1)

Publicat el dia 11 maig de 2016

Festa major: paraula màgica. Quina alegria tenia quan arribava el quart diumenge d’Agost, que era i és la festa major del meu veïnat: tretze cases tan sols i en temps difícils. Però aquell dia era la festa i s’havia de celebrar, i de quina manera! L’organització era perfecta; els actes se celebraven a la capella i en un camp proper que era de la família de Can Solar, que quan segaven el blat deixaven el camp en erm per la festa.

Mentre, a casa, també s’hi respirava aires de festa, doncs matàvem l’oca, els ànecs i els pollastres.

Els tres dies abans del dia assenyalat començava la gran feinada. Els homes es cuidaven de muntar l’envelat, anaven a la riera i agafaven brancs de vern, canyes i el que els feia falta per muntar-lo; sempre en el mateix racó del camp, els hi quedava d’allò més bé. A prop també hi muntaven una mena de porxo amb uns pals i cobrien el sostre amb una lona per si es posava a ploure aixoplugar-se. També hi muntaven unes taules i bancs. Les dones es cuidaven de fer neteja a la capella, vestir l’altar amb les estovalles noves i ben planxades, posar les flors i cuidar fins a l’últim detall.

Mentre, a casa, també s’hi respirava aires de festa, doncs matàvem l’oca, els ànecs i els pollastres. La padrina, la nostra excel·lent cuinera, començava posant en els fogons de carbó una gran cassola de terrissa vermella, per fer el rostit. Amb poc foc i molt de temps els talls de carn, que la padrina anava girant amb molt d’amor, anaven agafant aquell color daurat, i deixaven anar una oloreta que se sentia de lluny. Seguia amb el “platillo”, un dels plats que més hi gaudia menjant. Quin goig feien aquelles cassoles, un menjar tan exquisit que sols en queden els records, ja que mai més tornaré a provar cosa igual. Nostàlgia!

El dissabte al vespre arribaven els primers convidats, tres germans del padrí: en Jaume i en Josep venien a peu de Banyoles, que havien sortit de matinada, i quan passaven per Adri s’hi afegia en Pere. Arribaven ja de fosc, ja que a la seva edat fer aquesta caminada era tot un repte. Sempre venien sols i amb molta alegria, un cop aposentats venia el sopar de revetlla, preludi de la Festa Major. Ven sopats, cap a dormir i a recuperar-se de la gran caminada que havien fet. I per fi arribava el gran dia. 

Maria Viñolas