Nostàlgia d’un racó i d’un temps oblidat

Tots els relats que podeu llegir en aquesta secció formen part del llibre de Records del Molí, de Maria Viñolas, autora dels relats d’aquest bloc.

Més informació  

El Molí de Peradalta

Relats quotidians del dia a dia a un molí fariner

El molí de Peradalta

  04 maig de 2016

Era el març de l’any 1945 quan vaig venir al món: jo, la Maria del Molí de Peradalta. Ningú pot escollir el lloc on vol néixer, és per això que...

Continua llegint  

Les estances del molí

  04 maig de 2016

Des de la cuina, pujant un parell d’escalons, entràvem al celler. Dues bótes no molt grans pel vi, un botet petit amb anís per l’avi Ramon fer el toc i la tina per...

Continua llegint  

La família Viñolas Palahí

  04 maig de 2016

Així com no podem escollir el lloc on volem néixer, tampoc podem triar la família que desitgem. Però la fortuna em va somriure i estic molt orgullosa dels pares que vaig...

Continua llegint  

El meu pare

  04 maig de 2016

El pare era un home molt lluitador i responsable, però va tenir una joventut adversa i d’infortuni. Va haver d’anar a fer el servei militar a l’Àfrica (a Ceuta) i...

Continua llegint  

Caçador, boletaire i pescador

  11 maig de 2016

A l’hivern, com que no hi havia feina al camp, el pare anava a treballar al bosc, a caçar i a fer piles de carbó. Era un gran caçador i tenia dos gossos molt bons de cacera...

Continua llegint  

La meva mare

  11 maig de 2016

La mare, una dona que per mi tenia tots els dons: era guapa, afectuosa, riallera, generosa, amb un gran cor, enamorada i sempre disposada a donar un cop de mà. Venia d’una família...

Continua llegint  

Els germans

  23 juny de 2016

Els meus germans eren en Ramon, cinc anys més gran que jo, i en Martí, de tres anys més. Tot i que sempre solien anar a la seva i a mi poc cas em feien, no ho tenien gens...

Continua llegint  

El padrí

  23 juny de 2016

Els meus avis eren en Ramon, el padrí, i la Teresa, la padrina. Així els hi dèiem sempre: el padrí i la padrina. Es varen casar quan ell tenia vint-i-sis anys i ella tres...

Continua llegint  

La feina de moliner

  29 juny de 2016

Entrant a la casa, a mà dreta, es trobava el molí el qual tenia dues moles: una dedicada tan sols per fer la farina de blat i l’altre per tota classe de cereals. Aquestes pedres...

Continua llegint  

Passant revista la Guàrdia Civil

  29 juny de 2016

Cada tres setmanes o un mes recordo que venia al molí, no sé exactament a què fer, una parella de la Guàrdia Civil: ells deien a “passar revista”. El...

Continua llegint  

La padrina

  29 juny de 2016

La padrina, la mestressa de casa, era la que portava la veu cantant i tots la respectàvem. Era la sisena d’onze germans i havia nascut a Llorà en una casa a tocar de...

Continua llegint  

Uns camps de blat enjardinats

  29 juny de 2016

A casa, a dalt del pla, hi teníem uns camps grans on sembràvem el blat. Cada any, quan arribava finals de gener i principis de febrer, els meus pares, la padrina i algun dia...

Continua llegint  

L’hort i els fruiters

  06 juliol de 2016

A l’altre costat de la riera, en el cingle que ens separava del Mas de Peradalta, hi havíem fet tot de feixes amb molta cura per poder-les regar. La gran novetat va ser quan vàrem...

Continua llegint  

El Segalàs i les abelles

  06 juliol de 2016

Quan arribava el mes de maig vivia una altra de les diades que em feien molt feliç, sempre en diumenge i a la sortida de missa: era el dia de brescar. Quan tornàvem de missa, la padrina...

Continua llegint  

Els meus entreteniments

  06 juliol de 2016

No puc presumir d’haver tingut moltes joguines, però tampoc les vaig trobar a faltar. Que en donava de gust estar a fora a l’estiu! Vaig apropiar-me d’una cort de porcs en...

Continua llegint  

Relats de Llorà

Històries del poble a on vaig nèixer

Llorà

  11 maig de 2016

Llorà és un poblet encantador que es troba a la comarca del Gironès, a la Vall de Llémena. Com tots els pobles té la seva església, aquí dedicada a...

Continua llegint  

Festa Major (1)

  11 maig de 2016

Festa major: paraula màgica. Quina alegria tenia quan arribava el quart diumenge d’Agost, que era i és la festa major del meu veïnat: tretze cases tan sols i en temps...

Continua llegint  

Festa Major (2)

  11 maig de 2016

Un bon esmorzar amb els oncles i tot seguit a posar-me guapa. No tenia gaire per escollir però era igual, la mare em pentinava el millor que sabia y jo ben contenta. També em...

Continua llegint  

L'escola de Llorà

  11 maig de 2016

Néixer en un petit poblet i tenir-hi una escola va ésser tot un luxe. Tres quarts d’hora caminant per arribar-hi i no faltar-hi mai: m’agradava tant anar a l’escola!...

Continua llegint  

La senyora Maria, mestra de Llorà

  25 maig de 2016

La senyora Maria era la mestra de Llorà. Una dona per mi molt admirada i irrepetible. Era alta, prima, guapa, molt senzilla, de profunds valors, una exquisida educació, sòlida en...

Continua llegint  

La llet en pols, la mantega i el formatge

  25 maig de 2016

A Llorà, en temps de la postguerra, com a tots els pobles, hi havia gent que passava gana. Però un bon dia va arribar la llet amb pols, la mantega i el formatge dels americans. Recordo...

Continua llegint  

L’hostal de Font-Sabeu (1)

  06 juliol de 2016

Molt a prop de l’escola hi havia l’Hostal de Font-Sabeu que el portava la meva tia Marina. Font-Sabeu era un nom molt conegut arreu de la vall i els seus entorns, un hostal a peu de...

Continua llegint  

L’hostal de Font-Sabeu (2)

  06 juliol de 2016

La tia Marina va haver de treballar de valent per tirar endavant: va quedar viuda amb cinc nenes petites i al cap de poc temps se li va morir la nena gran. Quan va passar tot això jo encara...

Continua llegint  

De St. Esteve a Girona en autobús

  06 juliol de 2016

Un altre dels records que tinc molt present és el transport de viatgers; cada dia al matí, sortia de Sant Esteve de Llémena una “carraca”, bé un...

Continua llegint  

Els oficis de Llorà (1)

  06 juliol de 2016

Tot i que en aquella època la gent acostumava a fer-se el pa a casa seva, també hi havia un flequer pels qui no podien fer-se’l. El forn estava a tocar de l’escola i el pa...

Continua llegint  

Els oficis de Llorà (2)

  06 juliol de 2016

Quan vaig parlar de la festa major del meu barri vaig fer esmena d’en Quim escloper, que tenia el conill porqui. Doncs bé, la casa on vivia estava enganxada amb la barberia i amb...

Continua llegint  

Salut i remeis durant la postguerra (1)

  06 juliol de 2016

En aquells anys quan una persona es posava malalta era molt difícil anar al metge. És per això que el metge Cendra, que vivia a Amer, es desplaçava pels pobles i cada...

Continua llegint  

Salut i remeis durant la postguerra (2)

  06 juliol de 2016

Seguint amb el tema de la salut no puc deixar de fer esment de la primera vegada que vaig sentir la paraula “càncer”. Molt a prop del molí hi havia una placeta que en...

Continua llegint  

Cal Ganso i Can Puig (1)

  06 juliol de 2016

Seguint amb la família, una altra casa molt coneguda del poble de Llorà era i és Cal Ganso. Els que portaven aquest negoci eren el nebot de la meva àvia, en Pere, que...

Continua llegint  

Cal Ganso i Can Puig (2)

  06 juliol de 2016

En parlar de Can Puig em ve a la memòria un fet que vaig viure amb molta angoixa. A l’estiu, els diumenges a la tarda solia anar a l’església a resar el rosari i, sortint...

Continua llegint  

Convivint amb la tradició

Escrits de les festes i tradicions religioses d'abans

Convivint amb la tradició

  25 maig de 2016

Llorà, com tots els pobles, té la seva Església i aquesta el seu patró que és Sant Pere. Els diumenges anar a missa era la cosa més normal i fins i tot era...

Continua llegint  

Records del bisbe i els tres mossens (1)

  25 maig de 2016

Tinc un grat record de quan el senyor bisbe de Girona va venir al molí, que per cert va ser un dia que havia plogut molt. El motiu de la visita va ser que la mestressa del molí i...

Continua llegint  

Records del bisbe i els tres mossens (2)

  25 maig de 2016

Quan va morir mossèn Pere va venir de suplent el rector de Ginestar i Santa Afra, mossèn Joaquim. Un home molt humà, treballador, simpàtic i que per mi tenia totes les...

Continua llegint  

La comunió solemne

  25 maig de 2016

Érem un grup de cinc noies de dotze anys que, com a bones cristianes, ens havia arribat l’hora de fer la comunió solemne. Els preparatius per tal esdeveniment consistien a anar a...

Continua llegint  

Nadal i Reis

  25 maig de 2016

En aquells anys de la meva infància tot era molt precari. Recordo que el tió era el seti del padrí que hi havia al costat del foc i que, de cop i volta, aquell dia es tornava...

Continua llegint  

Quaresma, Diumenge de Rams i el salpàs

  25 maig de 2016

Abans de la Quaresma teníem el carnaval i el dijous gras, però no recordo que féssim res especial. En tot cas la tarda del dijous solien passar uns nois jovenets que portaven...

Continua llegint  

Setmana Santa

  06 juliol de 2016

Arribava el Dijous Sant, dia festiu i missa especial. Recordo que durant la missa el capellà es rentava els peus i, al final, ajudat pels homes del poble, despenjaven de la paret la creu amb...

Continua llegint  

La processó de Corpus

  06 juliol de 2016

Corpus Christi: festa grossa a l’Església, sempre un dijous. Quina feinada se’ns girava a la mainada quan venia la diada del Corpus en temps de mossèn Joan! Cada any...

Continua llegint  

Epíleg - Del poble a la ciutat (1)

  06 juliol de 2016

Va ser el mes de maig que amb dotze anys vaig fer la comunió solemne, com ja he comentat. Doncs bé, a principis del nou any vaig començar una nova etapa de la meva vida, vaig...

Continua llegint  

Epíleg - Del poble a la ciutat (2)

  06 juliol de 2016

La família Viñolas va continuar la vida a pagès treballant les terres d’una altra casa més gran (i sense molí), aquest cop amb unes millors condicions: la...

Continua llegint