Llorà

Llorà és un poblet encantador que es troba a la comarca del Gironès, a la Vall de Llémena. Com tots els pobles té la seva església, aquí dedicada a...

Llegir relat

Festa Major (1)

Festa major: paraula màgica. Quina alegria tenia quan arribava el quart diumenge d’Agost, que era i és la festa major del meu veïnat: tretze cases tan sols i en temps...

Llegir relat

Festa Major (2)

Un bon esmorzar amb els oncles i tot seguit a posar-me guapa. No tenia gaire per escollir però era igual, la mare em pentinava el millor que sabia y jo ben contenta. També em...

Llegir relat

L'escola de Llorà

Néixer en un petit poblet i tenir-hi una escola va ésser tot un luxe. Tres quarts d’hora caminant per arribar-hi i no faltar-hi mai: m’agradava tant anar a l’escola!...

Llegir relat

La senyora Maria, mestra de Llorà

La senyora Maria era la mestra de Llorà. Una dona per mi molt admirada i irrepetible. Era alta, prima, guapa, molt senzilla, de profunds valors, una exquisida educació, sòlida en...

Llegir relat

La llet en pols, la mantega i el formatge

A Llorà, en temps de la postguerra, com a tots els pobles, hi havia gent que passava gana. Però un bon dia va arribar la llet amb pols, la mantega i el formatge dels americans. Recordo...

Llegir relat

L’hostal de Font-Sabeu (1)

Molt a prop de l’escola hi havia l’Hostal de Font-Sabeu que el portava la meva tia Marina. Font-Sabeu era un nom molt conegut arreu de la vall i els seus entorns, un hostal a peu de...

Llegir relat

L’hostal de Font-Sabeu (2)

La tia Marina va haver de treballar de valent per tirar endavant: va quedar viuda amb cinc nenes petites i al cap de poc temps se li va morir la nena gran. Quan va passar tot això jo encara...

Llegir relat

De St. Esteve a Girona en autobús

Un altre dels records que tinc molt present és el transport de viatgers; cada dia al matí, sortia de Sant Esteve de Llémena una “carraca”, bé un...

Llegir relat

Els oficis de Llorà (1)

Tot i que en aquella època la gent acostumava a fer-se el pa a casa seva, també hi havia un flequer pels qui no podien fer-se’l. El forn estava a tocar de l’escola i el pa...

Llegir relat

Els oficis de Llorà (2)

Quan vaig parlar de la festa major del meu barri vaig fer esmena d’en Quim escloper, que tenia el conill porqui. Doncs bé, la casa on vivia estava enganxada amb la barberia i amb...

Llegir relat

Salut i remeis durant la postguerra (1)

En aquells anys quan una persona es posava malalta era molt difícil anar al metge. És per això que el metge Cendra, que vivia a Amer, es desplaçava pels pobles i cada...

Llegir relat

Salut i remeis durant la postguerra (2)

Seguint amb el tema de la salut no puc deixar de fer esment de la primera vegada que vaig sentir la paraula “càncer”. Molt a prop del molí hi havia una placeta que en...

Llegir relat

Cal Ganso i Can Puig (1)

Seguint amb la família, una altra casa molt coneguda del poble de Llorà era i és Cal Ganso. Els que portaven aquest negoci eren el nebot de la meva àvia, en Pere, que...

Llegir relat

Cal Ganso i Can Puig (2)

En parlar de Can Puig em ve a la memòria un fet que vaig viure amb molta angoixa. A l’estiu, els diumenges a la tarda solia anar a l’església a resar el rosari i, sortint...

Llegir relat