El molí de Peradalta

Era el març de l’any 1945 quan vaig venir al món: jo, la Maria del Molí de Peradalta. Ningú pot escollir el lloc on vol néixer, és per això que...

Llegir relat

Les estances del molí

Des de la cuina, pujant un parell d’escalons, entràvem al celler. Dues bótes no molt grans pel vi, un botet petit amb anís per l’avi Ramon fer el toc i la tina per...

Llegir relat

La família Viñolas Palahí

Així com no podem escollir el lloc on volem néixer, tampoc podem triar la família que desitgem. Però la fortuna em va somriure i estic molt orgullosa dels pares que vaig...

Llegir relat

El meu pare

El pare era un home molt lluitador i responsable, però va tenir una joventut adversa i d’infortuni. Va haver d’anar a fer el servei militar a l’Àfrica (a Ceuta) i...

Llegir relat

Caçador, boletaire i pescador

A l’hivern, com que no hi havia feina al camp, el pare anava a treballar al bosc, a caçar i a fer piles de carbó. Era un gran caçador i tenia dos gossos molt bons de cacera...

Llegir relat

La meva mare

La mare, una dona que per mi tenia tots els dons: era guapa, afectuosa, riallera, generosa, amb un gran cor, enamorada i sempre disposada a donar un cop de mà. Venia d’una família...

Llegir relat

Els germans

Els meus germans eren en Ramon, cinc anys més gran que jo, i en Martí, de tres anys més. Tot i que sempre solien anar a la seva i a mi poc cas em feien, no ho tenien gens...

Llegir relat

El padrí

Els meus avis eren en Ramon, el padrí, i la Teresa, la padrina. Així els hi dèiem sempre: el padrí i la padrina. Es varen casar quan ell tenia vint-i-sis anys i ella tres...

Llegir relat

La feina de moliner

Entrant a la casa, a mà dreta, es trobava el molí el qual tenia dues moles: una dedicada tan sols per fer la farina de blat i l’altre per tota classe de cereals. Aquestes pedres...

Llegir relat

Passant revista la Guàrdia Civil

Cada tres setmanes o un mes recordo que venia al molí, no sé exactament a què fer, una parella de la Guàrdia Civil: ells deien a “passar revista”. El...

Llegir relat

La padrina

La padrina, la mestressa de casa, era la que portava la veu cantant i tots la respectàvem. Era la sisena d’onze germans i havia nascut a Llorà en una casa a tocar de...

Llegir relat

Uns camps de blat enjardinats

A casa, a dalt del pla, hi teníem uns camps grans on sembràvem el blat. Cada any, quan arribava finals de gener i principis de febrer, els meus pares, la padrina i algun dia...

Llegir relat

L’hort i els fruiters

A l’altre costat de la riera, en el cingle que ens separava del Mas de Peradalta, hi havíem fet tot de feixes amb molta cura per poder-les regar. La gran novetat va ser quan vàrem...

Llegir relat

El Segalàs i les abelles

Quan arribava el mes de maig vivia una altra de les diades que em feien molt feliç, sempre en diumenge i a la sortida de missa: era el dia de brescar. Quan tornàvem de missa, la padrina...

Llegir relat

Els meus entreteniments

No puc presumir d’haver tingut moltes joguines, però tampoc les vaig trobar a faltar. Que en donava de gust estar a fora a l’estiu! Vaig apropiar-me d’una cort de porcs en...

Llegir relat