Quan sempre has gaudit de bona salut i de cop i volta reps una visita inesperada, la vida comença a tenir un abans i un després. Vaig néixer en una època en què la meva generació mai hauria imaginat que gaudiria dels grans avenços, en tota mena de tecnologies i en totes les facetes del dia a dia, dels que hem pogut gaudir. Veure com el món canviava amb l’arribada de nous invents, mitjans de transport i oportunitats de viatjar. Va ser...

La ganxona Montserrat és ara una senyora de noranta-dos anys, és vídua i viu sola en un pis a Girona. No pot sortir al carrer perquè pateix d'agorafòbia. Té sempre la visita d’una joveneta, l'Anna, que li va a comprar i l'ajuda sempre amb el que li demana a canvi d'un petit sou. Cada dos mesos el seu únic fill, en Tomàs, que viu a Castella, ve a fer-li una visita i passa uns dies amb ella. Durant el matí,...

Era una tarda molt calorosa del passat mes d'Agost, quan un grupet de família vam decidir enfilar el camí muntanya amunt cap a on es troba el bosc d'en Joan. Un indret situat a la comarca del Gironès, en el bonic poble de Celrà de la província de Girona. Sóc al teu bosc Joan, tu també hi ets. Han passat els anys i tornar avui a trepitjar aquesta natura m’ha fet sentir molt feliç. Al mateix temps m’ha sorprès...

Vaig tenir una molt bona i agradable sorpresa quan la meva néta, l’Ona, em digué: “àvia, anirem a fer un viatge?”. I jo li vaig contestar: “Doncs mira, m’hi apunto!”. Poques ocasions he tingut al llarg del meu camí per la vida d’anar de viatge. L’Ona té passió per viatjar i ja porta un gran recorregut per alguns països d’Europa i Amèrica. Així que vam començar a decidir a on...

Són els primers dies del mes de març d’aquest any 2020 quan la fatídica notícia vírica aparèixer a tots els mitjans de comunicació. D’un dia per l’altre ha canviat el món, sense temps de preparar-nos amb l’aparició d’un nou virus que li han posat el nom de Coronavirus, o COVID-19, i que es propaga d’una manera ferotge. Provoca, entre altres, molèsties, molta tos i febre. I en el pitjor dels...

M’entretinc pensant en el cap vespre del dia d’ahir. Primers dies de  setembre, vàrem emprendre un passeig fins al bonic poble d’Anglès amb el meu amic i historiador Miquel Correyero. La tarda era agradable i no molt calorosa, a l’horitzó s’hi dibuixaven núvols trencats al cel i per les escletxes s’entreveia el sol. La raó del nostre desplaçament va ser molt emotiva. Anàvem per fi a la impremta...